dilluns, 8 d’agost de 2022

TRUITA DE FARINA DE CIGRÓ

us presento els “socca” una truita o crep feta amb farina de cigró 

Originaria del sud de França. És una altre manera de menjar llegum, una opció rica en proteïna vegetal, que juntament amb el farcit escollit faran un àpat nutritiu.

Primer farem les truites, si és vol es poden tenir fetes d’abans, es poden congelar. Els podeu fer prims com una crep o mes gruixuts. Per unes 4 unitats ens calen: 130g de farina de cigró, 230ml d’aigua mineral amb gas o no, ½ de sal. Per fer-los més saborosos i digestius hi podem afegir especies o herbes aromàtiques al gust. En aquest cas hi he posat:  ½ c de coriandre molt, ½ c de cúrcuma, ½ c de curri. Barrejar tot en un bol amb un batedor, si encara hi queden grumolls triturar, i deixar reposar 1hora a la nevera.  

Aquí es important una bona paella que té que està calenta i untada amb oli d’oliva.  La massa ha de quedar líquida amb una mica de cos. Amb la paella calenta abocar un cullerot i escampar per tota la base, espolsar amb escames de pebre vermell picant (opcional) i sèsam negre per que s’adhereixin a la superfície, deixa un parell de minuts o fins que li puguis donar la volta, deixa un minut mes i treu de la paella, continua fent les creps fins acabar la massa.

Acompanya amb ruca, espinac, espàrrecs al vapor, bolets... i la salsa de iogurt: 1 iogurt natural, 2 cogombres amb vinagre tallats petits, un tall de bitxo sense les llavors tallat ben petit 1 o 2 alls tendres tallats a trossos petits, 1c de llavors de comí aixafades, i un grapat de fulles de menta picades. Barrejar bé i deixa assentar a la nevera mínim mitja hora.


                     


CREMA DE FONOLL


Molt senzilla i ràpida de fer bullir el bulb de fonoll laminat (si es petit posen un parell) amb aigua filtrada (la justa), saltejar la ceba laminada amb oli i un polsim de sal marina fins que es torni transparent, barrejar amb el fonoll i l’aigua de coure’l, deixar temperar una mica i triturar. 

Amb només dos ingredients sembla que no pugui ser tant bona, gràcies al sabor dolç i anisat que li dona el fonoll (es pot canviar la ceba per porro), a l’hora de servir adornada amb llavors o fruits secs,  pebre molt i un raig d’oli d’oliva verge extra. 


                


ESTOFAT DE PÈSOL I ESPÀRRECS AMB COCHAYUYO

Per a dues persones, començar saltejant la ceba laminada amb 2C d’oli d’oliva i amb una mica de sal a foc mitjà. Passats un parell de minuts afegir l’alga “cochayuyo” escorreguda que prèviament haurem hidratat durant 8 hores o tota la nit (si cal, tallar a trossos més petits) juntament amb 4 o 5 alls tendres (+2cm de la part verda) tallats del llarg i a rodelles. Remenar durant 2 o 3 minuts, amanir amb sal i pebre molt i afegir uns espàrrecs tallats a trossos de 3cm. menys les puntes, unes branques de menta, i aigua o brou calent fins a cobrir. 

Tapar i deixar coure uns 8 minuts, afegir uns grapat de fulles d’ortiga o les que tingueu (opcional) deixar coure un parell de minuts més tapat, si cal afegim una mica mes d’aigua o de brou calent i per últim afegir uns 250g de pèsol desgranat i les puntes dels espàrrecs., tapar de nou i tancar el foc. Deixar reposar 5 minuts.

Acompanyar amb arròs o un bon pa. 


                                                             


CANELÓ VEGETAL


Per un parell de rotllos, necessitarem 1T de quinoa o arròs integral rodó cuit, 2 fulles de nori, un grapat de fulles: espinac petit, ruca o enciam, 1 alvocat, 1 pastanaga taronja, 1 pastanaga morada, 2 puntes d’espàrrec, unes tiges de bleda de colors o verda (tallades del llarg, escaldades i macerades), cibulet, brots de gira sol, fulles de coriandre picades... el farcit pot ser variable, al gust de cada un, podem aprofitar restes de verdures que tinguem a la nevera.

Comencem col·locant la fulla d’alga nori en una màrfega per a enrotllar el caneló. Si noteu una cara mes brillant que l’altra, col·locar-la a la part que queda a la vista i coincidint amb la punta de la màrfega (es des d’on començarem a enrotllar) amb les fulles d’espinac cobrir 2/3  parts del full, deixant uns 3cm al final per poder tancar i segellar el canaló.  A continuació estendre la quinoa compactant-la una mica, mirant que quedi un gruix de ½ cm aprox. Seguint una línia horitzontal de la part de baix, posar uns talls d’alvocat, la pastanaga tallada a bastonets, puntes d’espàrrec o no, unes tiges de cibulet, brots o germinats, coriandre o julivert, i uns punts repartits de salsa. Ara, començar a enrotllar la part que està més a prop nostre tot fent una mica de pressió ajudant-nos amb la màrfega, (si es desmunta una mica dels costats, fer una mica de pressió amb els dits) fins tancar el caneló posant uns punts de salsa a la part del final per segellar.

La salsa l’haurem fet així: 1T d’anacards en remull mínim 2 hores (descartar l’aigua del remull), 1 dàtil sense os, 1C de suc de llimona, ½ c de pols o de pasta de “wasabi” o el picant que us agradi, mostassa va bé, 1 dent d’all, un punt de sal i pebre negre molt. Posar tot al vas per triturar amb uns ¼ T d’aigua. 

Acompanyar amb salsa tamari o la salsa picant. 

Sempre es poden fer les variacions que es vulguin, si voleu estalviar-vos la salsa, o no us agrada el picant podeu substituir-la per crema de sèsam.

                                              



MANDONGUILLES DE LLENTIES ESPECIADES

Per unes 18 unitats (petites) ens caldrà: 1T de llentia pardina cuita i escorreguda, 1 pastanaga morada (o no) mitjana gran ratllada petita, 3 alls tendres tallats ben petits amb una mica de la part verda, 1 ceba tendra tallada petita, 30g sèsam torrat, 25g de flocs de civada fets farina, sal, la pell ratllada d’una llimona, 1c d’orenga, 1c de farigola (julivert o coriandre fresc...)

Torrar el sèsam en una paella sense oli, amb 1 o 2 minuts n’hi ha prou, abocar en un plat per refredar, triturar un cop tebi, reservar.

Escalfar 1C d’oli d’oliva verge en una paella, posar 1er la ceba i l’all amb una mica de sal, al cap d’un minut afegir la pastanaga, remenar un parell de minuts i tancar el foc.

Aixafar les llenties dins un plat fons amb una forquilla, afegir la barreja de la pastanaga, les herbes aromàtiques escollides, la pell de la llimona, una mica de sal, pebre i el sèsam triturat. Anem remenant per integrar-ho tot, per últim afegir la farina de mica en mica per que s’absorbeixi, fer atenció, dons la massa s’ha de poder modelar, ni massa eixuta, ni massa tova. 

Acompanyar de una maionesa amb: 150g anacards, 1C de mostassa, el suc d’una llimona i uns 125ml d’aigua. Començar triturant els anacards amb la mostassa, el suc de llimona i una mica mes de la meitat d’aigua. Si cal afegir més per aconseguir la textura desitjada. Després afegir 1 o 2 cogombres en vinagre tallats petits i les herbes aromàtiques escollides.

Una altre salsa podria ser: 1 iogurt, 1C de mostassa, 1 o 2 cogombres en vinagre tallats petits, i herbes aromàtiques, cibulet, farigola, coriandre...

Acompanyeu-les amb unes fulles verdes escaldades o fetes al vapor. 


                                                 




CREMÓS D’ESPINAC I PORTOBELLOS

Per 2 o 3 comensals necessitem uns 300g de xampinyons, 1 bon grapat de fulles d’espinac, 200ml de nata de coco, 1C de tamari (salsa de soja), 1C d’oli d’oliva verge extra, pebre per moldre i 1c d’orenga o una altre espècia que us agradi.

Començar tallant els bolets a trossos regulars. Escalfar l’oli a la cassola i els bolets, saltejar a foc mitjà alt durant un parell de minuts, afegir pebre al gust, l’orenga i la salsa tamari, continuar saltejant uns 3 minuts més i afegir la salsa de coco.

Quan arrenqui el bull baixar el foc i coure de forma suau durant 2 minuts.

Al final de la cocció afegir les fulles d’espinac, barrejar amb els bolets, tapar i treure del foc.

Millor si el pa es fet amb llevat mare, farines de blats antics, sègol o sense gluten. Pel que fa a la pasta, prioritzar sempre que es pugui farines integrals o semi, i que siguin ecològiques. Penseu que quan el cereal es integral, en el cultiu convencional s’hi han utilitzat fitosanitaris, i aquests residus s’incrusten a la pellofa del gra.

                                     

                                           


“AJOBLANCO”

Aquesta sopa és perfecte per els dies de calor per que ens ajuda a hidratar-nos i a recuperar forces, gràcies al seu ingredient bàsic: l’ametlla, rica amb calci i altres minerals com son el zinc, manganès, ferro, coure, magnesi... àcid fòlic i vitamina E, per tant amb poder antioxidant i amb greixos saludables. 

La nit abans posa 200g d’ametlles en remull remull amb un raig de llimona o vinagre, treu la pel, talla una poma a daus i posar-la al vas per triturar amb les ametlles pelades, 1 gra d’all, 3C oli d’oliva verge extra, 1C de vinagre de poma, sal marina i 1L d’aigua mineral o filtrada. Triturar fins aconseguir una textura de crema, rectifica si necessita mes aigua, o amanit. 

Deixa refredar a la nevera, serveix-la amb uns grans de pebre vermell i unes cireres sense os.

Normalment es fa amb pa però he pensat que amb la poma queda més lleugera i no porta gluten. També substitueixo el raïm per les cireres, podeu provar amb altres fruites com per exemple la maduixa.


                                              


MONGETES TENDRES I PASTANAGUES

La mongeta es una de les poques verdures que no es pot menjar crua, ara bé cuites “al dente” i acompanyades de 

una salsa vinagreta o de iogurt son tota una exquisidesa, ens sorprèn amb el seu sabor suau i una mica dolç.

Tria la mongeta tallant la punta des d’on s’agafa a la planta, la que es per punxeguda no cal tallar-la.

Quan arrenqui el bull hi afegim la mongeta i la pastanaga tallada al llarg uns 4 a 5 minuts, treure de l’aigua calenta i posar-les amb aigua freda (aigua + glaçons) per tallar la cocció. Escorre al cap de mig minut.  Amb aquest pas aconseguim que les verdures conservin el seu color viu. 

Com que no hi posem sales pot aprofitar l’aigua de cocció per regar les plantes. L’aigua de les mongetes no ens serveix per un brou. Sempre que bullim les verdures i les vulguem menjar escorregudes ho hem de fer sense sal, ja que aquesta fa decantar part dels nutrients a l’aigua.
Les podem amanir també amb una bona cullerada de “dukka”, una barreja d’espècies, llavors i fruits secs torrats: comí, coriandre, pebre negre molt, sèsam negre, pipes de carbassa, pipes de girasol, avellanes i sal marina) i oli d’oliva.