AMANIDA D’ESTIU

 

Preparar un parell de tomàquets, si els volem treure la pell (sempre començarem a pelar-los per la seva base) i de llavors,  tallem a mitges llunes i reservar.

Si teniu xerris els partim per la meitat, o també podríem posar pebrot vermell o groc.

Tallar una tall gruixut de síndria, treure les llavors i tallar a daus.

Rentar una pera o una poma i tallar a mitges llunes, posar unes gotes de llimona per que no s’oxidi.

Col·locar les fruites com més us agradi. Decorar amb nous i llavors de carbassa (activades i deshidratades) unes boles de formatge o ricota i amanir al gust. També hi anirien bé unes olives negres, unes mores...

Jo no he posat gens de sal, només una mica que hi havia a la salsa pesto que l’he allargat amb oli d’oliva per amanir.

 

Es un plat mes aviat dolç per la fruita, i a la vegada refrescant i vibrant. Si troben diferents textures, des de toves a mes cruixents.  

                                                           

BOL DE COLORS

 

Us proposo una idea d’un plat combinant diferents textures, colors i sabors. 

Necessitarem ½ T de sèmola de blat de moro (polenta) quinoa, arròs... 

Saltegem una all laminat amb oli en una cassola, afegir 1c de cúrcuma en pols, remenem i posem 2T d’aigua calenta (¼ T d’aigua de mar o sal marina) per sobre i la sèmola en forma de pluja per que no se’ns aglutini, espolsem amb 1C d’orenga i una mica de pebre. Remenem durant uns 3 minuts, tanquem el foc. Posem la polenta en el motlle escollit, reservem.

Escaldem un grapat de bledes tallades petites i posem a continuació amb aigua freda per que conservin el color verd brillant.

Anem per muntar el plat, traiem la polenta del motlle al mig del plat o bol per servir. Al seu voltant emplenem mitja lluna amb les bledes i l’altre amb fulles variades d’enciam, una pastanaga a juliana, una ceba tendra marinada, llavors de carbassa i gira sol activades, ravenets laminats i xerris variats.

L’amanit el podem fer de les plantes aromàtiques que tinguem a mà, en aquest cas son fulles d’alfàbrega i julivert tallades mitjanament i un bon raig d’oli d’oliva.

 

                                       

SALTEJAT DE BLEDES I XERRIS AMB CIGRONS

Tinc costum de tenir a la nevera un llegum cuit per poder incorporar al plat sense passar massa estona davant dels fogons. 

Els cigrons un cop els hem remullat de 8 a 12 hores els escorrem i els deixem germinar dins un escorredor amb un bol a sota, els mullem un parell de vegades al dia ( 24 a 72h) 

Quan deixem el deixem germinar es multipliquen les proteïnes i vitamines, són més digestius i es couen més ràpid.  Un cop germinats es poden menjar crus fent un humus per exemple.

A l’hora de posar el cigró a l’olla, cal tenir en compte que l’aigua ha d’esta bullint, en canvi les mongetes i llenties es posen amb aigua temperada. I sempre hi afegirem la sal als darrers minuts.

 

Així dons, a l’hora de l’àpat només ens caldrà fer el saltejat: posem un parell d’alls aixafats amb una mica d’oli,  sense que fregeixi, el just per que l’oli agafi el gust de l’all. Afegim els xerris tallats per la meitat, saltegem 1 minut i posem 5  o 6 fulles de bleda tallades (podem substituir-la per unes fulles de col Kale sense la tija, espinacs...) remenem.

Per últim afegim els cigrons, tapem i deixem a foc baix un parell de minuts. I ja ho tenim.

 

Tinc per costum coure el llegum a casa, entenc que de vegades ens pot fer servei tenir un pot de llegum amb conserva a l’armari. Ho comento per que hi ha una diferencia abismal entre un i altre, tant a nivell organolèptic com nutricional. Tot es qüestió d’organitzar-se!!

                                                  

AMANIDA DE L'HORT

Es tracta de fer una amanida majoritàriament de fulles verdes, les que tinguem en aquell moment, per exemple: un parell d’enciams diferents, rucula, espinac petit, fulles d’alfàbrega... 

Aquest estiu he plantat unes quantes plantes aromàtiques per tenir a mà i acompanyar diferents plats, en aquesta amanida hi he posat fulles d’alfàbrega morada, espinac malabar (espinac enfiladissa de fulles gruixudes) salicòrnia o espàrrec de mar (originària dels aiguamolls) i de verdolaga que em creix de forma espontània ;)

 

Col·loquem les fulles netes per capes al bol per servir, afegim unes olives negres, uns xerris i unes 3 o 4 figues amb la seva pell que primer haurem rentat, tallades a quarts. He posat la salicòrnia per sobre d’elles con que és lleugerament salada, contrasta amb el sabor dolç de la figa.

I si tenim germinats encara millor.  Per amanir gairebé sempre faig una barreja de: 1C de mantega de sèsam blanc, 1C de llimona, 1C d’oli de llinassa de 1ª pressió en fred (omega 3) 2C d’oli d’oliva VE, si cal es pot allargar amb una mica d’aigua filtrada, emulsionem bé i amanim.

 

Essen una amanida molt senzilla, el seu resultat es més que satisfactori, a part d’alegrar-nos la vista, es molt rica en enzims, clorofil·la i minerals. 

                                              

AMANIDA DE PASTA AMB OLIVES, PESTO D’ALFÀBREGA I FORMATGE FRESC

Per a quatre persones necessitem: uns 300g de pasta curta (espirals, llaços...), 150g d’olives d’Aragó, tomàquets, 1 manat d’alfàbrega (també es pot fer de rúcula), 100g de parmesà ratllat, 1 gra d’all, 100g de pinyons, 200 ml d’oli d’oliva verge, 100g de formatge fresc, sal i pebre negre.

Comencem per bullir la pasta segons la informació del fabricant.  La refresquem sota un raig d’aigua freda i l’escorrem bé.  Hi tirem un raig d’oli i reservem.

Rentem i eixuguem l’alfàbrega, la posem en un got mesclador juntament amb el parmesà, l’all, els pinyons i una mica d’oli d’oliva.  Ho triturem amb un túrmix i hi afegim oli, en funció de la textura desitjada del pesto. El posem al punt de sal i pebre.

Finalment barregem la pasta amb el pesto i les olives. Ratllem el formatge fresc i l’escampem per sobre la pasta.