SARDINES A BAIXA TEMPERATURA

Aquesta manera de coure respecte millor els nutrients, els Omega 3 i 6, així com les Vitamines C i E.

Dependrà de la mida de la cassola que utilitzarem i posar les sardines una al costat de l’altre ocupant tot el fons. D’aquesta forma no necessitarem tant d’oli.  

Col·locar  4 o 5 sardines grans o més si son mitjanes, (netes, sense escates, ni vísceres) en una cassola o paella amb tapa.

Posar dues fulles de llorer, unes branques de farigola llimonera, 1C de cúrcuma, o pebre vermell, 1c de gingebre fresc ratllat o pebre negre molt, un parell d’alls i un polsim de sal.

Afegir uns 50ml de vinagre, uns 200ml d’oli d’oliva verge extra per cobrir les sardines, i una pell de taronja o llimona.

Engegar el foc, (no massa fort) només arrencar el bull, pararem el foc i tapem per que s’acabin de fer amb la calor residual.

Son mes bones havent passat unes hores de repòs. Sempre podem canviar els ingredients per altres utilitzant la mateixa forma de cocció.

 

                   

AMANIDA DE RÚCULA AMB ARANJA I ALVOCAT

Necessitem unes fulles de rúcula i espinac petit netes i eixutes, 1 aranja mitjana, ½ alvocat, el suc de mitja llimona, brots de girasol o algun altre, olives negres, 1C llavors de cànem i ½ C de comí negre, o sèsam negre i blanc.

Per amanir 1C de xarop o mel, 1C suc d’aranja, 2C d’oli. 

El mes entretingut es pelar l’aranja, treien les peles que emboliquen els grills, quan ho fem posar un bol a sota per recollir el suc. Si es vol estalviar aquest pas, es talla a rodelles, si l’aranja es petita deixar la rodella sencera sense la pell gruixuda. Reservar.  I si no agrada l’aranja substituir-la per 1 taronja. 

Preparar la salsa d’amanir amb els ingredients. Fer-ne dues parts, una de més gran per posar al bol de l’aranja escorreguda per que es maceri.

Torrar les llavors escollides (les de cànem no es torren) amb cura, estan fetes quan comencen a desprendre el seu aroma, millor poca que  massa estona.

Pelar l’alvocat i tallar a daus, esprémer la llimona per sobre per que no s’oxidi. 

Muntar el plat tal com es veu a la foto, amanir.

 

                            

PETALS D’ALFÀBREGA SOBRE FLORS DE TOMÀQUET

Escollir un tomàquet al punt, ben vermell i carnós, submergir amb aigua bullint durant uns 5 segons i  pelar des de la base cap el coll del tomàquet.  Tallar a rodanxes i col·locar a la safata de servir, espolsem amb una mica de sal i afegir les fulles d’alfàbrega, 1C de pinyons o de dukka (barreja d’espècies, llavors i fruits secs) amanir amb un bon raig d’oli d’alfàbrega, o d’oliva verge extra i un all picadet o pebre negre molt (opcional).

A partir d’aquí, les versions poden ser diverses, canviant l’alfàbrega per una altre planta aromàtica: farigola, orenga, julivert... brots, rúcula, all negre, olives negres... 

Imaginació al poder ;) 

Vet aquí, quan crees un plat nou o diferent, quan el degustes et fa ser mes conscient d’allò que estàs menjant fixant-te si hi ha un equilibri o no,  la textura, etc. i per acabar d’arrodonir d’aquesta manera el nostre cos ho assimila millor per que hi tenim posada l’atenció.

           

TOMÀQUETS SECS MACERATS

A l'hivern quan no tenim tomàquet fresc, podem recorre als secs. De fet es una de les millors maneres per conservar intactes els seus nutrients.
Abans de res posem 1T de tomàquets deshidratats amb aigua, deixar en remull tota la nit.
Fem un bany maria amb 2/3T d'oli, 1C d'orenga sec, 1 fulla de llorer i 1 all pelat i aixafat. Escalfem sense que arribi a bollir, tanquem el foc, tapem i deixem infussionar fins que es refredi.
Escorrem bé l'aigua dels tomàquets hidratats i afegim en un pot de vidre amb l'oli.
Es guarden a la nevera i sempre els tindrem a punt per posar a les amanides i altres plats.

                                                 
                                                         

SALSA PER ACOMPANYAR ELS CALÇOTS

Necessitem 3 o 4 tomàquets de penjar, 3 0 4 nyores, una cabeça d’alls, un grapat d’ametlla torrada, i un d’avellana (opcional), una llesca petita de pa del dia abans per remullar amb vinagre, sal i oli d’oliva verge.

Començarem obrin les nyores per la meitat, mirem de treure les llavors, i les posem en remull a un bol amb aigua tèbia.
Anem per escalivar els tomàquets i la cabeça d’alls, un cop cuits i temperats, els pelarem i els afegirem als altres ingredients al pot per triturar.
Mentrestant anem pelant les ametlles i o avellanes (al gust de cada un, a mi m’agrada amb ametlla sola...) i les anem posant al pot.
Preparem la llesca de pa en un plat i tirem un raig de vinagre per que la molla quedi xopa, no cal posar-ne massa, però si és el cas després sempre podrem escorre la molla.
Traurem la nyora de l’aigua i amb una cullereta de cafè rasquem la seva polpa i l’afegim al pot, amb els tomàquets, els alls, i la molla de pa escorreguda sense la crosta.
Amanim amb una mica de sal i oli, començarem a triturar i anirem afegint l’oli com si féssim una maionesa.
A partir d’aquí podeu afegir o no, julivert, menta... n’hi ha que hi posen unes gotes de “tabasco” o un all cru, etc.

PATÉ DE TOMÀQUETS ASSECATS AL SOL

Necessitem uns 100 grams de tomàquets secs macerats amb oli d’oliva verge, 100 grams d’ametlles, 4 cullerades de tàperes sal i pebre en gra per moldre.
Triturem els ingredients per separat i els barregem fins que ens quedi una pasta uniforme, la podem rebaixar amb una mica d’aigua per suavitzar-la si és necessari. Es una pasta que allarga molt, concentrada i amb gust. La podeu servir amb torrades, com aperitiu acompanyant la sopa.