CINTES DE FAJOL AMB PESTO DE FAVES

 Escalfar una olla amb aigua i una fulla de llor. Posa la sal quan arrenqui el bull.

Desgrana uns 150g de faves (850g aproximadament el pes amb beines) per escollint les mes menudes. Reservar uns 50g i afegeix la resta al vas per triturar amb 2 alls aixafats, un grapat petit de fulles de julivert, un de marduix o orenga fresc,  i menta, uns 60g de pinyons o pistatxos, amanir amb pessic de sal marina i pebre negre recent molta. Tritura formant un puré amb trossets, parar de tant en tant per fer baixar el que queda a les parets del vas amb una espàtula, afegir oli d’oliva verge extra necessari per lligar (125ml aprox.). Surten unes 3 racions.

Escalfa 2 o 3C d’oli d’oliva en una cassola o paella gran, afegir mig bitxo tallat petit, 2 alls laminats, salteja durant uns minuts a foc mitjà i sense deixar de moure, sobretot que no es torri. Tenca el foc i reserva.

Bull la pasta 1 minut  menys del que recomana el paquet.  Escorre i reserva ½ T d’aigua. 

En un bol gran posa el pesto amb el saltejat, una mica d’aigua, barreja i afegeix la pasta, remena fins impregnar-ho,  amaneix amb 2C de llevat nutricional o parmesà ratllat, unes fulles de menta picadetes i les faves que havies reservat. Serveix.

                                               

PIZZA AMB ORTIGUES

 

Per la base d’unes 10 pizzes petites o 2 de grans (es poden congelar) uns 275ml d’aigua tèbia, 2c de llevat sec, 2c de sal, 350g aprox. de farina d’espelta i 2C d’oli d’oliva. Surten de 2 a 3 pizzes. 

Barrejar l’aigua amb el llevat i la sal en un bol, anem afegint-hi la farina fins aconseguir formar una massa amb forma de bola, amassar sobre una superfície enfarinada duran un parell de minuts amb les mans enfarinades. Tornar la massa al bol, untar amb oli per fora la massa, tapar el bol i deixar reposar mínim dues hores en un lloc càlid.

Passat aquest temps, fer les porcions desitjades en forma de pilotes.

Escalfar el forn a 240º. 

Aixafar una pilota de massa amb les mans sobre un paper per anar directament a la safata del forn, ens podem ajudar d’un rodet enfarinat per acabar de formar la pizza.

Pintar la massa amb oli, afegir uns alls tendres tallats, fulles d’orenga, un grapat de fulles escaldades d’ortiga, uns quants pinyons i panses, i formatge de cabra trencat (opcional).  Enfornar a la safata calenta de la part de baix del forn. Baixar a 200º.

Coure de 10 a 15 minuts, quan les puntes es comencin a daurar.

Amanir-la com mes ens agradi, en aquest cas he posat oli amb fulles d’orenga, julivert i ortiga picades.

                  

CREMA D’ORTIGA

Saltejar un parell de cebes tendres laminades amb oli i una mica de sal marina. Passats uns minuts afegir una o dues xirivies o patates tallades a trossos regulars, remenar i tirar-hi aigua o brou vegetal fins a cobrir. 

Coure fins que les xirivies estiguin tendres, afegir un parell de grapats de fulles d’ortiga, coure 3 o 4 minuts més i tancar el foc.

Triturar ben fi, servir amb unes ametlles laminades o pinyons i un bon raig d’oli d’oliva verge extra. 

L’Ortiga és una extraordinària font de calci. Sovint considerada una mala herba, però ben utilitzada pot ser un remei eficaç, senzill i econòmic. Amb propietats  depuratives del fetge i dels ronyons,  estimuladores de la generació i la descàrrega de bilis, en definitiva una planta que ens ajudarà a depurar el cos dels excessos de l’hivern, a més a més de disminuir l’astènia primaveral i afavorir el creixement dels infants. 

Incorporar-la com a verdura de fulla com l’espinac o bleda (el seu gust es semblant, amb la avantatge que l’ortiga no té  àcid oxàlic) amb cremes, amb oli, i la fulla seca amb infusió o seca i ben picadeta  barrejada amb la sal. 

Per recollir-les ho farem amb uns guants gruixuts i tisores per evitar la coïssor de l’àcid fòrmic, sobretot que sigui en una zona que no hagi estat tractada amb herbicides, tallar la part més tendre. Les deixem reposar  unes hores per que perdin l’efecte urticant.  Abans de manipular-les, igualment utilitzarem uns guants per separar les fulles de les tiges.

Podem elaborar un oli per amanir, escaldar algunes fulles 30 segons, deixar refredar, eixugar i picar-les ben petites juntament amb unes fulles de julivert i afegir al oli d’oliva verge extra.  Aquest oli té un deix un poc picant, però gens molest. 

Un cop escaldades deixen de picar, encara que hi ha algun tipus que es mes rabiosa que una altre ;)   

                               

 

PETALS D’ALFÀBREGA SOBRE FLORS DE TOMÀQUET

Escollir un tomàquet al punt, ben vermell i carnós, submergir amb aigua bullint durant uns 5 segons i  pelar des de la base cap el coll del tomàquet.  Tallar a rodanxes i col·locar a la safata de servir, espolsem amb una mica de sal i afegir les fulles d’alfàbrega, 1C de pinyons o de dukka (barreja d’espècies, llavors i fruits secs) amanir amb un bon raig d’oli d’alfàbrega, o d’oliva verge extra i un all picadet o pebre negre molt (opcional).

A partir d’aquí, les versions poden ser diverses, canviant l’alfàbrega per una altre planta aromàtica: farigola, orenga, julivert... brots, rúcula, all negre, olives negres... 

Imaginació al poder ;) 

Vet aquí, quan crees un plat nou o diferent, quan el degustes et fa ser mes conscient d’allò que estàs menjant fixant-te si hi ha un equilibri o no,  la textura, etc. i per acabar d’arrodonir d’aquesta manera el nostre cos ho assimila millor per que hi tenim posada l’atenció.

           

PESTO DE BRÒCOLI

Necessitem uns 250g de bròcoli, 2C de pinyons, la pell ratllada de 1 llimona, el suc de mitja llimona, sal, 1C de panses, 1 dent d'all petita o mitja de gran, curcuma fresca ratllada, pebre negre per moldre, 1c d'orenga, 1C de parmesà o llevat nutricional (opcional) i oli d'oliva,

Separem les flors de les tiges, rentem i aixuguem abans de posar-les al processador o picadora, afegim la resta de ingredients menys l'oli, un cop estigui triturat afegim el oli fins aconseguir una consistència cremosa. Rectifiquem de sal o pebre, si hi posem formatge no hi posem sal.
Ja el tenim!

                                                           

SOPA D’ESPINACS AMB PINYONS TORRATS

Per unes quatre persones necessitarem: una cullerada de mantega, una d’oli d’oliva, una ceba picada, 1 o 2 dents d’all picat, 400 gr d’espinac, 600 ml de brou de verdures o aigua, 150 ml de nata líquida, nou moscada ratllada, sal, pebre negre per moldre, i 60 gr de pinyons, podeu canviar i posar escames d’ametlla torrada.

Desfem la mantega amb l’oli en una cassola gran a foc mitjà, afegim la ceba, tapem i sofregim fins que comenci a estar tova, uns 5 minuts.  Afegim els espinacs, tapem i sofregim uns altres 5 minuts.

Tirem el brou o l’aigua, fem que bulli, baixem el foc, tapem i coem fins que l’espinac i la ceba estiguin cuits, aproximadament uns 15 minuts.  Retirem del foc i afegim la nata (es pot canviar per formatge gruyére, llavors l'afegirem despres de triturar) mentre anem remenant.

Ara triturem, si cal hi afegim líquid per aconseguir la consistència desitjada., posem la sal, la nou moscada i el pebre.  Tornem a posar la sopa al foc per escalfar sense que arribi a bullir.

Mentrestant torrarem els pinyons o escames d’ametlla fins que agafin un to daurat, amb un parell de minuts en tindreu prou, millor no perdre’ls de vista, ja que es dauren ràpid.

Servim la sopa en un plat i tirem els pinyons per sobre.