AMANIDA DE XIRIVIA I TARONJA

 

Fregar bé les xirivies, amb un pelador o mandolina per tallar-les al llarg en forma de cintes primes i les anem col·locant dins un bol amb aigua freda i 3C de suc de llimona. Deixar reposar mínim una mitja hora.

Ratllar la pell de una taronja, reservar. 

Tallar els dos extrems de la taronja, fer uns talls a la pell amb la punta del ganivet de dalt a baix per pelar la taronja fàcilment, mirant de treure completament la pell blanca. Agafar la taronja amb les mans amb un bol a sota per recollir el suc, passar el ganivet entre els grills mirant de separar la membrana que cobreix cada un, posar els trossos en un plat. En acabar podem exprimí les membranes per recollir més suc.

Unes 3 cebes tendres sense les arrels de la punta i una part verda de les fulles, tallar a fines rodelles esbiaixades, posem en aigua freda per que es tornin suaus i cruixents.

Escórrer i eixugar bé les cintes de la xirivia, les cebes i les posem en un bol o plat fondo juntament amb els trossos de taronja, unes olives sense os.

Amanir amb una vinagreta: 1C de pasta de sèsam cru,  o substituir per ¼ T ametlles, o nous del Brasil laminats,   

 

 

COL KALE AMB LLENTIES

 

Un cop remullades les llenties, escórrer i  coure-les cobertes d’aigua, una fulla de llorer i un trosset d’alga kombu (opcional).

En una cassola a foc baix, saltejar amb 1C d’oli d’oliva verge unes cebes tendres tallades al llarg, reservar les tiges verdes centrals, les mes tendres, tallades petites.. Afegir un parell de branques d’api tallades sense les fulles. Passats uns minuts afegir les llenties cuites i escorregudes amb una mica de l’aigua de cocció. Amanir al gust amb sal, farigola, fonoll, comí... 

Deixar 5 minuts a foc baix i posar un grapat de fulles de col Kale escaldades prèviament i les tiges picadetes que havíem reservat de la ceba tendra. Tapar i passats un parell o tres de minuts tancar el foc. Abans de servir amanir amb uns brots de fulles (bledes de colors)  germinats, julivert o coriandre. 

                                            

CANELONS DE BLEDA FARCITS AMB PURÉ DE CARBASSA I BOLETS

 

Escollir unes 6 fulles mitjanes, les escaldem un parell de minuts aproximadament i s’estenen en un drap de cuina, tallar la tija central i tallem ben petita per afegir al farcit que haurem fet així:

Coure uns trossos de carbassa  al vapor, un cop cuita separar la pell. En una cassola saltejar uns porros o ceba laminada amb una mica de sal marina, quan comencin a canviar de color afegir els bolets escollits tallats a làmines ben fines. Coure uns 5 minuts tot anant remenant per que treguin l’aigua, afegir els trossos de carbassa fets puré i sense suc (aquest el reservem per afegir a la salsa), juntament amb els troncs de la bleda, amanir amb sal, canyella, nou moscada i pebre blanc. Barrejar tot per integrar-ho i apagar el foc. 

Abans de posar el farcit, ajuntar la fulla per on hi havia la tija posant una trosset sobre un costat. Posar una o dues cullerades de farcit en aquesta punta i enrotllar.

Per la salsa posar a la mateixa cassola on hem cuinat els bolets uns 125ml de llet d’ametlla, desfer un dau de Kuzu amb el líquid d’esprémer la carbassa tebi, un cop desfet afegir a la llet. Una altre alternativa seria utilitzar una crema de llet en contes de llet a més a més del suc de carbassa per aconseguir el color i la salsa lligada.

                                     

QUINOA AMB PESOLS PANSES, HUMUS DE REMOLATXA, CINTES DE PASTANAGA I CEBA TENDRA MARINADA

La quinoa s’ha de rentar dins un bol amb aigua i remenar amb els dits, anar renovant l’aigua fins que surti neta. Aquest pas es important per treure la saponines (defensa de la planta per plagues i demés). 3 parts d’aigua per 1 de quinoa. Bullir amb una mica de sal durant uns 20 minuts. No ha de sobrar aigua.

Escaldar els pèsols, saltejar uns alls amb oli, afegir les panses i els pèsols amanir amb una mica de sal i pebre, cuinar 3 minuts més i tancar el foc. Si cal afegim unes cullerades d’aigua a la cocció.

Fer un humus de cigrons cuits i afegir una remolatxa petita cuita o no, tallada a daus per ajudar a triturar amb el humus.

Servir amb la quinoa barrejada amb el saltejat, unes cintes de pastanaga macerades, ceba tendra marinada i el humus de remolatxa, i mig alvocat amb pipes de carbassa i gira sol.

                                         

POLENTA AMB FULLES DE SALVIA I CREMA DE LLENTIES VERDES

Comença saltejant uns alls tendres amb un tros de les fulles tallat petit amb 2C d’oli d’oliva a foc mitjà, amanir amb sal marina i pebre, afegir unes fulles de sàlvia picades i mig cireret picat, no deixis de remenar, afegeix 1C de tàperes aixafades i 1C de olives negres d’Aragó sense el pinyol. Apaga el foc. 

Posa un tupí al foc amb 300ml de brou vegetal o aigua filtrada, tot just abans d’arrencar el bull ves tirant en forma de pluja la sèmola de blat de moro (100g) sense deixar de remenar fins que vegis que s’espesseix i es desenganxa de les parets. Treu del foc i barreja-hi de seguida el saltejat. Distribueix als motlles (surten 3 tartanetes) o  en un sol motlle, aplana. Un cop refredat et serà fàcil tallar a la teva conveniència. 

La crema de llenties: 100g de llentia cuita i escorreguda, un grapat de fulles de coriandre o julivert, sal i pebre al gust, millor quedar-se curt i arrodonir al final. 1C de vinagre de poma sense pasteuritzar (el vinagre ajuda a la bona digestió de la llegum), 1C de tàperes, 1C de crema d’ametlles (sense sucre) 1C d’oli d’oliva extra verge. Triturar fins aconseguir una crema fina.

Acompanyar d’enciam, altres fulles verdes, germinats...

Per les xips de sàlvia, es posen en un bol amanir amb oli i sal, amb les mans impregnem el davant i al darrera de la fulla, les posem sobre un paper d’anar al forn dalt i a baix a 170º durant 2 minuts.

                                            

CREMA DE CARBASSA

 A les nostres contrades la Potimarró es la carbassa d’estiu, ara bé es pot canviar per una altre tipus com la Cacahuet o violí.  I cada tipus te un sabor i color diferent.  

La recepta esta feta amb la Potimarrò, si no l’heu provat mai, us animo a que ho feu, el seu gust recorda a les castanyes, i la seva textura un cop cuita esdevé mes que suau.  La seva dolçor casa molt bé acompanyant aliments salats.

Talla la carbassa per la meitat, de dalt a baix, extreu les pipes, amaneix amb sal, pebre i oli i posa a coura al forn, a 150º fins que quan la punxis estigui tendre. També la podem bullida preparada de la mateixa manera per sense amanir i tallada a trossos mes petits per anar mes ràpid.

Mentrestant ofega un manat de porros nets i tallats petits en una paella amb un polsim de sal fins que canviï el color. Posa la carbassa i el porro cuits al vas per triturar amb aigua mineral, amaneix amb pebre molt i un raig d’oli. Si vols una textura espessa posa l’aigua justa, afegeix-ne mes per aconseguir el nivell desitjat.

 

Serveix en un bol, decora amb unes tires d’alga “dulce” (la mes rica amb ferro) hidratada i torrada al forn, espolsar amb una mica de sal gruixuda, pebre negre molt i un raig oli, fruits secs...

                                

ALBERGINIA AL FORN

Aquesta recepta la pots fer amb carbassó, carbassa, o una barreja d’elles. 

Talla l’albergínia a rodelles regulars, si barregem carbassó talla a rodelles una mica mes gruixudes per que es coguin totes per igual.

Escalfa el grill a uns 150º

Posa els talls a dins un bol i amaneix amb oli, sal, orenga, farigola, romaní... al vostre gust. Barreja amb les mans per impregnar les rodelles de les dues bandes, si cal afegeix més amanit. 

Distribueix els talls sobre la safata d’anar al forn protegida amb paper, a mitja cocció tomba els talls.  Fer atenció i no deixis torrar-les, només cal estovar. Un cop els hem donat la volta la cocció serà més ràpida.

Prepara una maionesa d’anacards (1/4 T) remullats al menys un parell d’hores (es pot tenir preparada amb antelació) tira l’aigua del remull i posa al vas per triturar amb el suc de mitja llimona, 60ml d’aigua aproximadament per ajudar a triturar, 1 all, mig cireret sense les llavors, 1 dàtil, sal marina. Un cop triturat, afegir l’oli a poc a poc fins aconseguir la textura desitjada.

Una altre opció per sucar les hortalisses es amb una salsa de iogurt amb mostassa, tàperes...

                                        

HUMUS DE CARBASSÓ

 

Les mides son a l’ull i al gust de cada un, com sempre us animo a canviar ingredients per altres que tingueu mes a mà.

Ens calen un parell de carbassons mitjans nets i sense pelar, un alvocat petit o mig de gran sense la pell i la nou, el suc de una llimona petita, sal marina o 1C d’aigua de mar,  ¼ T de tahina crua, ½ T d’oli d’oliva verge extra.

Per decorar, mig cireret fresc (vit. C entre altres) tallat petit i fulles de verdolaga, aquesta planta creix pràcticament a qualsevol lloc amb terra on pugui arrelar, no agafar-les si estan als marges de camins transitats o camps amb cultius convencionals. Es tracta de una planta superaliment, de les mes riques amb omega 3. També podeu substituir-la amb alguna altre planta que tingueu (alfàbrega, estragó, julivert). 

 

Triturar tots els ingredients, menys part del oli, un cop aconseguim la textura de puré acabar de tirar la resta de l’oli. Rectificar de sal o pebre (si no hi posem el bitxo). Amanir amb el cireret tallat petit, les fulles de verdolaga i un raig d’oli d’oliva.

Degustar amb una bona torrada, palets de pastanaga, api, pebrot...