dijous, 29 d’octubre de 2020

CREMA D'API RAVE I SALSA "REMOULADE"


 L’api-rave és una arrel poc coneguda a les nostres contrades, es cultiva principalment al Nord i Est d’Europa, on el api d’aquí no s’hi adapta.  El seu aspecte exterior deixa que desitjar, ara bé després de pelar-lo, trobem una carn dura i compacta, de color blanc tirant cap a groc, que des del primer moment deixa anar un suau i delicat perfum a api.

 

Avui l’estrella de la recepta és, sens dubte, l’api-rave, una hortalissa que millora les defenses i  bona per als sistemes digestiu i circulatori, ens ajuda també a regular el sucre a la sang (hipoglucèmic).  A més de vitamines i minerals és baix en carbohidrats, perfecte com a substitut de la patata o altres tubercles més rics amb midons.

El seu gust dolç i ametllat combina molt bé tant amb pastanaga, ceba, porro, poma ...  

Es pot menjar cru, ratllat a les amanides, escaldat, al vapor, bullit, saltejat, en puré resulta cremós i aromatitzant.  Per això us proposo dues opcions per fer boca. 

 

 

CREMA D’API-RAVE

 

Posem la cassola al foc amb un raig d’oli d’oliva a foc mitjà, afegim un parell de porros nets i trossejats a saltejar amb un polsim de sal. Passats un parell de minuts afegir  l’api-rave que primer  haurem pelat i tallat a daus regulars,  el mateix amb dues pomes Golden sense pelar. 

Saltegem tot junt i aboquem un dit d’aigua, la suficient per coure mig al vapor. Tapem i coem a poc a poc durant uns 10 minuts, o fins que l’api rave estigui tendre, abans d’apagar el foc afegim sal i pebre al gust.

Una manera d’enriquir aquesta sopa,  abans de tapar la cassola s’afegir un grapat de flocs de civada i una mica més d’aigua. Els flocs li donaran una consistència més cremosa i reconfortant.

A l’hora de formar la crema, ho aboquem al vas per triturar juntament amb 1,5T de llet vegetal (en aquest cas hi ha llet d’ametlla feta a casa amb unes cullerades de la seva polpa) rectifiquem de sal i pebre.

                                          




 

SALSA “REMOULADE” 

 

Es tracta d’una salsa clàssica de la cuina francesa per acompanyar l’api-rave cru o verdures al vapor, peixos, carn...

La base d’ aquesta salsa es amb maionesa d’ou,  una altre opció més lleugera seria substituir-la per iogurt d’ovella. També s’hi posa filets d’anxova, que aquí he substituït per tàrtar d’algues, dons he volgut fer-la totalment vegana.

 

Per fer la maionesa, necessitarem ½ T d’anacards i 2C de pipes de gira sol que posarem en remull mínim 4 hores, després tirarem l’aigua del remull, les rentem  i  posem al vas per triturar amb aigua, sense arribar a cobrir les llavors, la suficient per formar una crema espessa.  Afegim  125ml de iogurt vegetal.

 

Si voleu utilitzar maionesa amb ou, us animo a fer-la vosaltres mateixos, ja que la comprada té incorporats conservants, emulsionants...  per la seva conservació. Us explico com fer-la:

Posar els dos rovells d’ou  al vas de la batedora, el oli suficient per cobrir l’ou, afegim el braç i sense moure’l del fons del vas comencem a batre. Quan veiem que ja s’emulsiona a poc a poc comencem a moure el braç amunt i avall per integrar la barreja, amb cura per que no se’ns talli, afegim una mica més d’oli per allargar. Reservem a la nevera mentrestant preparem els altres ingredients.

 

Per acabar la salsa ens caldrà 1C de mostassa, 1C de tàrtar d’algues, 1C de tàperes, 1C de cogombres en vinagre picats ben fins. Pel que fa a les herbes aromàtiques segons la recepta original hi ha cibulet, julivert, anet i estragó, totes ben picadetes. Tampoc passa res si les canvieu per altres. Jo he posat cibulet i julivert tallats ben petits, com que hi ha les algues no ens caldrà la sal, com a molt una mica de pebre molta al gust. 

Quan tinguem tots aquest ingredients a punt els introduïm a la maionesa que hem preparat. Després pelem l’api-rave, el ratllem petit i afegim a la salsa.  La quantitat d’api-rave va a gust de cada un. També dependrà si voleu menjar-ho com amanida o sobre una torrada, llavors hi posem menys api-rave i més salsa ;)

 Us animo a provar diferents combinacions, si no tenim api-rave, també sortirà igual de bo amb naps blancs rodons, pastanaga, o carbassa, nap daikon, o col crua. 

 




dilluns, 26 d’octubre de 2020

BOL DE COLORS


 

Us proposo una idea d’un plat combinant diferents textures, colors i sabors. 

Necessitarem ½ T de sèmola de blat de moro (polenta) quinoa, arròs... 

Saltegem una all laminat amb oli en una cassola, afegir 1c de cúrcuma en pols, remenem i posem 2T d’aigua calenta (¼ T d’aigua de mar o sal marina) per sobre i la sèmola en forma de pluja per que no se’ns aglutini, espolsem amb 1C d’orenga i una mica de pebre. Remenem durant uns 3 minuts, tanquem el foc. Posem la polenta en el motlle escollit, reservem.

Escaldem un grapat de bledes tallades petites i posem a continuació amb aigua freda per que conservin el color verd brillant.

Anem per muntar el plat, traiem la polenta del motlle al mig del plat o bol per servir. Al seu voltant emplenem mitja lluna amb les bledes i l’altre amb fulles variades d’enciam, una pastanaga a juliana, una ceba tendra marinada, llavors de carbassa i gira sol activades, ravenets laminats i xerris variats.

L’amanit el podem fer de les plantes aromàtiques que tinguem a mà, en aquest cas son fulles d’alfàbrega i julivert tallades mitjanament i un bon raig d’oli d’oliva.

 

                                       


MOUSSE D'ALVOCAT I DE REMOLATXA AMB MANDARINA

 

 

Comencem obrint l’alvocat madur per la meitat, treure la pell i aixafar amb una forquilla amanim amb una mica de sal marina i pebre negre, afegim unes gotes de suc de mandarina (no massa per que s’aguanti un cop traiem el motlle) farcir un motlle circular al plat amb la mousse, si no en tenim fem una forma rodona i plana.

Rentar la mandarina i eixugar per poder ratllar la pell, reservem. Tallar la mandarina per la meitat, separar les meitats dels grills i pelar amb cura (això es el mes entretingut) tot anant col·locant sobre la mousse d’alvocat.

 

Tallar les fulles de la remolatxa i escaldar-les durant un parell de minuts, escorrem, passem aigua freda i reservem. 

Per la mousse necessitem 2 remolatxes (150-200g) cuites amb la pell, les tiges i la cua, per que perdi el menys possible de color. Pelem les remolatxes i posem al vas per triturar, amb uns 40g d’avellanes que haurem posat en remull mínim 4 hores abans per que sigui més fàcil triturar-les (reservem unes miques per decorar) 1C d’oli d’oliva, ½ C de sal marina, pebre molt i el suc de mitja mandarina aproximadament.

El podem acompanyar amb quinoa, arròs...  A l’hora de muntar el plat, espolsem les bledes amb la pell ratllada de la mandarina, amanim amb oli d’oliva (he utilitzat un oli d’oliva aromatitzat amb farigola). 

 

Espero que us animeu a provar aquests tastets,  la combinació de la mandarina amb l’alvocat es genial, igualment amb la mousse de remolatxa... 


                                           


MOSAIC AMB PÈTALS D'ARRELS

Aquest plat va sorgir sobre la marxa, es una bona manera de deixar-te portar i fer el que surti en aquell moment.  Els colors i la col·locació en un plat son també importants. Encara que pugui semblà entretingut es fàcil i ràpid de fer. Som-hi!!

Necessitem una mandolina per tallar les arrels ben fines, si no es així les podeu tallar amb el ganivet i escaldar o fer-les uns minuts al vapor, un cop temperades les poseu a macerar.

Tallem una pastanaga a rodanxes amb forma allargada, les posem en un bol espolsades amb una mica de sal marina per ajudar a reblanir-les i una mica d’oli d’oliva (he fet servir oli d’oliva que ha estat macerant-se amb romaní durant 1 mes i mig a les fosques) amb les mans ajudem a impregnar tots els costats.

Fem el mateix amb la remolatxa, tenir en conte que taca molt, renteu-vos les mans abans de continuar amb la següent. Continuem amb el nap daikon i la pastanaga morada.

Ara només cal muntar el plat. La remolatxa deixa molta aigua, abans de posar-la al plat i ens deixi tot vermell la posarem sobre un paper de cuina.

En acabar espolsem amb una mica de romaní picadet i servim.


                                                  


dilluns, 21 de setembre de 2020

SALTEJAT DE BLEDES I XERRIS AMB CIGRONS

Tinc costum de tenir a la nevera un llegum cuit per poder incorporar al plat sense passar massa estona davant dels fogons. 

Els cigrons un cop els hem remullat de 8 a 12 hores els escorrem i els deixem germinar dins un escorredor amb un bol a sota, els mullem un parell de vegades al dia ( 24 a 72h) 

Quan deixem el deixem germinar es multipliquen les proteïnes i vitamines, són més digestius i es couen més ràpid.  Un cop germinats es poden menjar crus fent un humus per exemple.

A l’hora de posar el cigró a l’olla, cal tenir en compte que l’aigua ha d’esta bullint, en canvi les mongetes i llenties es posen amb aigua temperada. I sempre hi afegirem la sal als darrers minuts.

 

Així dons, a l’hora de l’àpat només ens caldrà fer el saltejat: posem un parell d’alls aixafats amb una mica d’oli,  sense que fregeixi, el just per que l’oli agafi el gust de l’all. Afegim els xerris tallats per la meitat, saltegem 1 minut i posem 5  o 6 fulles de bleda tallades (podem substituir-la per unes fulles de col Kale sense la tija, espinacs...) remenem.

Per últim afegim els cigrons, tapem i deixem a foc baix un parell de minuts. I ja ho tenim.

 

Tinc per costum coure el llegum a casa, entenc que de vegades ens pot fer servei tenir un pot de llegum amb conserva a l’armari. Ho comento per que hi ha una diferencia abismal entre un i altre, tant a nivell organolèptic com nutricional. Tot es qüestió d’organitzar-se!!


                                                  


AMANIDA DE L'HORT

Es tracta de fer una amanida majoritàriament de fulles verdes, les que tinguem en aquell moment, per exemple: un parell d’enciams diferents, rucula, espinac petit, fulles d’alfàbrega... 

Aquest estiu he plantat unes quantes plantes aromàtiques per tenir a mà i acompanyar diferents plats, en aquesta amanida hi he posat fulles d’alfàbrega morada, espinac malabar (espinac enfiladissa de fulles gruixudes) salicòrnia o espàrrec de mar (originària dels aiguamolls) i de verdolaga que em creix de forma espontània ;)

 

Col·loquem les fulles netes per capes al bol per servir, afegim unes olives negres, uns xerris i unes 3 o 4 figues amb la seva pell que primer haurem rentat, tallades a quarts. He posat la salicòrnia per sobre d’elles con que és lleugerament salada, contrasta amb el sabor dolç de la figa.

I si tenim germinats encara millor.  Per amanir gairebé sempre faig una barreja de: 1C de mantega de sèsam blanc, 1C de llimona, 1C d’oli de llinassa de 1ª pressió en fred (omega 3) 2C d’oli d’oliva VE, si cal es pot allargar amb una mica d’aigua filtrada, emulsionem bé i amanim.

 

Essen una amanida molt senzilla, el seu resultat es més que satisfactori, a part d’alegrar-nos la vista, es molt rica en enzims, clorofil·la i minerals. 


                                              


AMANIDA DE SINDRIA

 

Necessitem un tall de síndria 400g, unes olives negres d’Aragó o mortes , un grapat de nous, formatge feta, oli d’oliva 1ª pressió en fred i pebre negre per moldre.

 

Treure les llavors de la síndria es el més entretingut però el seu resultat s’ho val. Tallem a cups igual que el formatge. Afegim les olives, les nous, les fulles de menta i pebre molt. Amanim amb un raig d’oli d’oliva i servim.


La proposta d’avui es una recepta ràpida i senzilla, i sense complicacions. La dolçor fresqueta de la síndria combina d’allò més bé amb la salabror del formatge i les olives. Acabant amb el toc verd de les fulles de menta, i donar-li encara més frescor ;)

Us animo a provar-la, segur que no us deixarà indiferents!